viernes, 23 de marzo de 2018

Sinònims i antònims

Resultado de imagen de libre



Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03
Guardonat-recompensa
Atorga-Dona 
Escassa-poca
Esvaeix-desfà
Dificultats-Conflictes
Època-Era
Observa-mira
2.  Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre-Comprar, minvar-Augmentar, arronsar-Envalentir-se, desconnectar-Conectar, empitjorar-Millorar, netejar-embrutar, desanimar-animar, oblidar-recordar, aprimar-engreixar, descosir-cosir, encendre-apagar, treure-posar, demanar-atorgar, perdre-guanyar, unir-separar-se, disminuir-augmentar, embravir-atemorir, sortir-entrar, escalfar-refredar, aclarir-enfosquir, baixar-pujar, vestir-desvestir, comunicar-silenciar, negar-confirmar, endarrerir-avançar.


 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.

miércoles, 21 de marzo de 2018

Love

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats



A casar ni a recules s’hi pot anar
-Poc importen les circumstàncies per a qui té la voluntat de fer alguna cosa.
A la ben casada, només el seu marit li agrada
-Que qui e casa es perquè s'estimen l'un a l'altre.
Amants i lladres, busquen foscors i racons
-Hi ha coses que a ningú han d'importar-li o que no convè que se sàpiguen.
Amor comprat, dona'l per venut
-L'amor fictici té data de caducitat.
Amor gran venç totes les dificultats
-L'amor de veritat no té cap problema ni dificultat.
Amor i senyoria, no volen companyia
-Hi ha coses qu no convé compartir per a no perdre'n l'exclusivitat.
Casar-se no es sols portar el ram
-Es un acte que implica despesa i responsabilitat.
Qui estima, defectes no mira
-Qui estima de veritat,no troba defectes ni els mira a la persona que estima.
Qui té amor, no dorm
-Qui té amor no bada,ni menyspreu a la persona que estima.
Al cor de les persones, ningú no hi entra
-El cor de qualcú no s'hi entra,la persona s'ha d'enamorar pel seu propi compte.

Resultado de imagen de ulzzang couple pinterest
Imagen relacionada   










Imagen relacionada

Reportatge


                    Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.

El reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual,històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context.
El reportatge és l'ampliació d'una notícia.Quan succeeix una notícia important el reporter ha de tenir més informació sobre la notícia d'actualitat.El reporter s'ha d'apropar a la notícia i a preguntar als protagonistes i als testimonis de la notícia.
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat,que es relaciona amb un d'actual.Les característiques de la crònica són molt semblants a les del reportatge periodístic,malgrat que a la crònica,l'autor o periodista es presenta al text i manifesta la seva visió personal.
  

L'Escola mallorquina



     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins,com també a la tradició poètica pròpia de la zona.El grup està vinculat amb el Romanticisme,Neoclassicisme,Costumisme,Naturalisme,Modernisme i Noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques:conservadors,catòlics,d'ideologia rural i tradicional;regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat. 
Fins a 1936,el terme l'escola mallorquina té dos sentits:
1.En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
2.En sentit estricte,grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma,la tradició,i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear.Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de postguerra a les Illes Balears.

Característiques:
-Acceptació del mestratge de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover i Maspons,que van portar la literatura mallorquina posterior a la Renaixença insular a la màxima perfecció i en els quals s'inspiren els poetes d'aquesta Escola.
-Propensió al mite.
-Equilibri d'arrel clàssica,és a dir,rigor formal i extrem en la manera de fer poesia que duu cap a la pulcritud i el perfeccionisme.
-Harmonia dels clàssics:in media re(en la meitat està la veritat).
-Contenció dels sentiments vinculada al sacerdotisme.
-Llenguatge depurat i elevat.
-Paisatge mediterrani,com poder veure exemplificat a 'Lo pi de Formentor'.
-Consciència d'insularitat que es veu reflectida en una complaença envers l'aïllament.
-Influència d'autors europeus tals com Leconte de Lisle,Carducci,Victor Hugo i Leopardi.

Entre els autors de l'Escola Mallorquina destaquen:Miquel Costa i Llobera,Llorenç Riber i Campins,Miquel dels Sants Oliver,Miquel Ferrà i Juan,Emília Sureda,Joan Alcover Maspons... 

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.
Miquel Costa i Llobera:va nèixer a Pollença,Mallorca, el 10 de març de l'any 1854, i va morir a la Ciutat de Mallorca,Palma,el 16 d'octubre de l'any 1922.Fou un poeta mallorquí.Fill d'una família de propietaris rurals.Orfe de mare als 11 anys,va créixer molt influït per un oncle seu,metge de Pollença,que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics.Estudià el batxillerat a l'institut de Ciutat de Mallorca,on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza.Cursà estudis de dret a Barcelona,on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch a Madrid.Viatjà a París i conreà,en aquesta primera etapa,poesia romàntica,que quedarà concretada en volum Poesies(1885) i en el seu poema més conegut,Lo pi de Formentor (1875).Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics,especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.

Joan Alcover i Maspons:va nèixer a la Ciutat de Mallorca el 3 de maig de 1854 i va morir el 25 de febrer del 1926.Fou un poeta,assagista i polític balear.Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera,Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.

La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.
El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes. Des de 1916 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és potser La Balanguera, amb música d'Amadeu Vives i que ha esdevingut himne oficial de Mallorca, interpretada i editada, entre altres, per Maria del Mar BonetEls OcultsXimbomba AtòmicaChenoa, etc.

Poemes:
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
Joan Alcover i Maspons
Resultado de imagen de joan alcover

   Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.

Miquel Costa i Llobera

Resultado de imagen de miquel costa i llobera


lunes, 19 de marzo de 2018

Els registres lingüístics

Resultado de imagen de registres

    1. Cerca informació sobre els registres i fes un resum amb tot el que trobis. Posa exemples.

 -Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l'ús que fa de la llengua en una situació determinada.

ºLa tria del registre es fa en funció de:
+La relació entre emissor i receptor:la confiança.
+El tema:general o especialitzat.
+La intenció:l'objectiu.

Tipus de registres
-Registres formals:
 -No són espontanis,sinó preparats.
 -Lèxic ric i especialitzat.
 -Sintaxi elaborada. 
Tipus:
-Cientificotècnic:
  Propi de textos científics i tècnics.
  Llenguatge objectiu.
-Literari:
 Propi dels textos amb molta elaboració lingüística:poesies,novel·les....
 Llenguatge subjectiu.
 Ús de comparacions i metàfores.

+Registres informals:
-Són propis del tracte familiar i d'amistat.
-Són espontanis:repeticions,frases fetes,expressions incorrectes...
*Tipus:
-Col·loquial:
 Es fa servir en les converses quotidianes.
 Poc elaborat.
 Sol presentar gestos.

-Vulgar:
 Presenta molt vulgarismes (molt incorrectes).
 L'usen interlocutors de baix nivell cultural.

EX:Informal:papa/papà

 
  

La varietat estàndard

Resultado de imagen de flors

   1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.

-Estàndard:Considerat registre neutre,amb un grau de formalitat equilibrat(ni molt formal ni molt informal)
+Utilitzat en l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
+Fa servir les formes lingüístiques de la norma gramatical.

Les varietats dialectals del català depenen de la procedència de les persones:
•Geogràfica
•Social
•Generacional o Històrica 

Per assegurar la comprensió de la llengua entre tots els parlants,independentment de la seva procedència s'ha creat una varietat anomenada estàndard,la qual,com a varietat de tothom,és comuna a tots els parlants.
Així,es tracta de reforçar els trets que són comuns a les grans modalitats dialectals catalanes i evitat tot allò que pot dificultar la ràpida comprensió per part d'un auditori de procedència geogràfica diversa.
L'estàndard s'utilitza sempre que es vol que la comunicació sigui entesa pel màxim nombre de persones.
És la varietat pròpia dels mitjans de comunicació (orals o escrits),de l'ensenyament,dels usos científics i administratius,etc.
Es fa servir un canal escrit o oral no espontani,amb un nivell de formalitat mitjana o neutra i un propòsit impersonal o objectiu.
L'estàndard està format per una selecció dels elements de cada varietat que són o es consideren útils per al conjunt de la comunitat lingüística.

Exemples:el diari,la premsa,una explicació d'un tema de socials a classe....

Signes de puntuació

SIGNES DE PUNTUACIÓ


Posa els punts i seguit i les comes que falten en aquesta notícia i restableix les majúscules quan calgui. 
El Centre de Normalització Lingüística, L’Heura,va organitzar la festa de final de curs adreçada als seus alumnes ,aprenents i voluntaris lingüístics , el 16 de juny a les 19h al Mas Fonollar , la festa va comptar per primera vegada amb una mostra gastronòmica més d’una trentena de persones procedents de quatre continents van fer dolços típics dels seus països d’origen, les receptes es podran consultar properament a la pàgina web de L’Heura, més d’un centenar d’assistents també van participar en la samfaina de paraules. Aquesta activitat tenia com a objectiu pensar alguna paraula en català que agradés especialment, posteriorment, s’apuntava aquesta paraula en un mural, explicant el motiu pel qual s’havia triat algunes de les targetes ,apuntaven a motius comunicatius, d’aprenentatge, anímics o llaminers.

Posa dos punts, cometes o comes al lloc convenient (potser en algun cas hauràs de modificar, també, la minúscula inicial):
a) L’alcaldessa, de Caldes Montserrat Pujol va fer unes declaracions ben sucoses.
b) Tal com deia el meu avi 'Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era'.
c) Anava vestida amb colors ben llampants: sabates vermelles,mitges verdes,vestit de coloraines i jersei fúcsia.
d) El president de l’associació va afirmar 'Totes les donacions arribaran a bon port'.
e) En Fermí, a qui van nomenar secretari del club, va tancar la reunió amb un to ben solemne.Atès,que no hi ha més intervencions per part dels assistents ,em permeto de donar per conclosa la trobada.


Torna a escriure amb la distribució adequada i puntua correctament el text següent que correspon a una postal. 
Estrasburg 20 d’agost de 2008 Hola Pere com pots veure ja estic en plenes vacances aquesta ciutat és molt bonica i m’agrada molt passejar pel barri antic amb la seva catedral d’una sola torre també he vist la seu del Consell d’Europa als vespres hi ha concerts al carrer i molta animació si véns farem una passejada amb vaixell pel Rin vindràs oi t’espero amb impaciència fins aviat Maria Pere Serra i Pons Passeig de la Font dels Oms 54 08440 Cardedeu

Estarsburg,20 d'agost de 2008.
Hola Pere,
com pots veure ja estic en plenes vacances.Aquesta ciutat és molt bonica i m'agrada molt passejar pel barri antic,amb la seva catedral d'una sola torre.També  he vist la seu del Consell d'Europa ,als vespres hi ha concerts al carrer i molta animació,si véns farem una passejada amb vaixell pel Rin. ¿Vindràs oi?
T'espero amb impaciència,fins aviat.
Maria Pere Serra i Pons
Passeig de la Font dels Oms,54,08440,Cardedeu.

Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les notes següents.

Hola, Àngels! 
T'esperem demà a les 6 a casa de l'Eloi.Fes un pastís de poma d'aquells que fas tan bons i porta'l.Serem 8 berenarem i ballarem i ens ho passarem pipa,Eduard.


Rosa, 
Demà no et podré acompanyar a la Caixa, ja que haig d'anar a cal metge amb la mare.Si vols podem anar-hi demà passat.Truca'm quan puguis,Santi.


Marta, 
No vam concretar qui s'havia d'encarregar de demanar el permís per posar la parada.Ho fas tu o ho faig jo?Demà al vespre passaré i en parlarem,Antònia.

Glòria, 
Aquest vespre no podré venir a la geladeria.Feu la vostra i ja ens veurem demà a l’institut ,Toni.
Llegeix les dues notes següents i puntua-les amb les comes que hi falten:
Guillem, 
M’han trucat de la feina i he hagut de sortir de viatge a Saragossa Bilbao,Madrid i Toledo. Aniria bé que preparessis les comandes pendents,que facis una llista de clients nous i que endrecis el magatzem. Ja et trucaré,Martí.

Sergi,
M’hauries de dir què necessites per avui. Ahir em vas insinuar que volies que completés la base de dades dels clients ,que imprimís els nous catàlegs, que enviés les invitacions per a la inauguració i que encarregués les begudes i les pastes. Em trucaràs, aquest matí mateix i m’ho diràs oi? ,Ramón.
Llegeix aquestes notes i posa els signes de puntuació necessaris (punt i seguit i coma) i fes ús de les majúscules que calguin. 
Marta i Joan,
Hem vingut a casa vostra per felicitar-vos pel naixement del Jan.Però no us hi hem trobat,ja passarem un altre dia abans de venir, ja us trucarem moltes felicitats i una forta abraçada.
 Mercè i Jaume

Marta i Joan,
Hem estat a casa vostra, però no hi éreu ,volíem conèixer el rei de la casa.No us preocupeu que ja tindreu l'oportunitat de presentar-nos-el ,què us sembla dissabte que ve? abans no serà possible perquè el Josep té els exàmens finals. El millor serà que ens truqueu i quedem per telèfon.Aquesta nit serem a casa.
 Petonets
 Lluïsa i Gerard 

Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les frases següents. 
1. Demà comencen les rebaixes.Podem anar-hi amb la teva mare. 
2. Els dijous anem a ballar sardanes.Sempre hi anem amb la colla. 
3. No vindré a dinar.Al microones trobaràs espaguetis. 
4. Us ha telefonat el Miquel.Diu que l'espereu per anar al cinema. 
5. Aquest hivern ha nevat molt.Feia anys que no teníem un hivern tan fred. 
6. Fa temps que no ens escriu.Sembla que viu a l'estranger. 
7. Com que aquest matí plovia no hem pogut anar a la piscina.Ara aniré a la dutxa a refrescar-me perquè fa molta calor. 
8. Estic molt preocupada.Perquè no he pogut sortir de casa fa dies.Vaig caure per l’escala i ara em fa molt de mal la cama. 
9. Aquest és el primer any que vinc al casal i m'agrada molt.Sobretot m'ho passo molt bé quan anem a la piscina. 



Posa les comes on calgui als textos següents. 
1. En Jaume es va menjar un croissant,dues ensaïmades i vuit iogurts. 
2. És una noia optimista,coratjosa,emprenedora...
3. Té una casa força gran,bellament decorada i extraordinàriament confortable. 
4.Tot va anar molt ràpid: baixà les escales,es precipità al carrer,pujà al cotxe,pitjà l'accelerador i es va quedar on era. 
5.Tot li era igual: que vingués tothom,algú, ningú... 
6. En Bernat té el do de la presència: el trobareu aquí,allà,a dalt,a baix,arreu... 
7. Vam acudir a la cita la Clara,el seu germà i jo. 
8.Té una mirada astuta,plena de picardia i amb un punt de dolenteria. 


En els següents textos han desaparegut tots els signes de puntuació. Col·loca els punts i les comes en el lloc adequat. 
a) Jordi.No m’esperis a la tarda, perquè aniré al gimnàs directament ,des de la feina, ja ens veure’m a la sortida.
b) Demà a la tarda s’acaba el termini per sol∙licitar els ajuts per a les activitats d’estiu, ens podem trobar davant de l’ajuntament, per anar-hi juntes.
c) Esteve.En Sergi i jo t’agraïm moltíssim l’ajut i el suport que ens has donat ens aquests moments tan complicats i per això et convidem a dinar aquest diumenge, truca’ns per confirmar-nos si et va bé.

Col·loca correctament els signes de puntuació dels diàlegs.
Un cop va haver acabat, l’albí va somriure i va dir ¡! això és exactament el que em van explicar els altres. En Saunière va recular una mica ¿Els altres? va pensar.També els he fet una visita, va dir amb to burleta a tots tres. ¡Tots han confirmat el que m’acaba d’explicar!De sobte en Saunière va entendre que els seus tres sénéchaux, seguint al peu de la lletra el procediment establert, havien explicat la mateixa mentida abans de morir. Formava part del protocol. L’atacant va tornar apuntar-lo amb la pistolaQuan vostè sigui mort, jo seré l’únic que coneixerà la veritat!De sobte es va fer càrrec ,de fins a quin punt era horrorosa aquella situació. Si jo moro,va pensar la veritat es perdrà,per sempre més. Instintivament va arrossegar-se per provar de posar-se a cobert. 
Brown, Dan. El codi Da Vinci. Ed. Empúries.



Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriu-los correctament.  
Un dia cap al tarda, va sentir que algú pujava l’escala ,coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva. Li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar.Sempre qui pujava a veure’l ,però mai no havia sentit aquella mena de trepig.Algú que es deu haver equivocat, va pensar,clar,ell vivia a l’últim pis, però immediatament va dir-se, no venen així , són els passos d’algú que no ha vingut mai ,però vénen així.
Exercici extret del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo

A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població,de barraques, i Lalo que tenia dots de cabdill ,lluitava tenaçment, tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques ,amb tot el que podia trobar que parés la pluja.Però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra,donava naixença a un fang negrenc i fètid.Veus digué: ¡don Monxo! amb els ulls mig closos ,sempre és igual ,sempre. Les dones pul·lulaven pel barri ,descalces,amb les cames brutes de fang fins als genolls, es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència,on tot escassejava menys el dolor i la misèria. 
Exercici extret del llibre Taller de puntuació, EAPC 


EXERCICIS BARCANOVA PÀG. 247




Ex. 8.28 Analitza el contingut d’aquest text i divideix-lo en tres parts d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) funcionament de l’iris; c) propietats de l’iris dels felins. Després, copia’l fent que tingui tres paràgrafs. 

Per què els gats hi veuen de nit?
L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. 
L’iris té al mig la pupil·la i aquesta fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. 
L’iris dels gats i de la resta de felins s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror. 


Ex. 8.29 En el text següent hem suprimit els punts i les lletres majúscules de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo al quadern puntuant-lo adequadament.

L’inventor del bolígraf 
El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món.La boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament.Aquest petit invent fou creació d’un periodista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solució.La idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt.Aquesta observació li féu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta.Amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf.
Eureka, núm. 12.


Ex. 8.30 En el text següent hem suprimit els punts d’interrogació i les lletres majúscules de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo puntuant-lo adequadament. 

Què fan els geòlegs? 
¿T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic?, ¿Predir les erupcions volcàniques? o ¿estudiar el gel de l’Antàrtida? ¿Què et semblaria descobrir des de la NASA què amaguen els meteorits de galàxies llunyanes? o ¿Poder resoldre els problemes de contaminació de Rio Tinto i portar la perforació d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo?Aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra. 
Eureka, núm. 12.

Ex. 8.31 En el text següent hem suprimit el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració), el signe del punt i coma (que separa els elements de la sèrie) i l’abreviatura de la paraula etcètera (que indica que la sèrie no queda tancada, és dir, es podria fer més llarga). Llegeix-lo atentament i escriu-lo puntuant-lo de manera adequada.

La novel·la, un gènere diversificat 
El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres: la novel·la de cavalleria, que relata les aventures dels cavallers medievals;la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la novel·la negra;que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat ;la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada.....

Entrada lliure    1. Fes una entrada lliure amb imatges i ben elaborada. L'ESQUIZOFRÈNIA   És una malaltia mental caracteritza...