L'Escola mallorquina
1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins,com també a la tradició poètica pròpia de la zona.El grup està vinculat amb el Romanticisme,Neoclassicisme,Costumisme,Naturalisme,Modernisme i Noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques:conservadors,catòlics,d'ideologia rural i tradicional;regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
Fins a 1936,el terme l'escola mallorquina té dos sentits:
1.En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
2.En sentit estricte,grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma,la tradició,i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear.Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de postguerra a les Illes Balears.
Característiques:
-Acceptació del mestratge de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover i Maspons,que van portar la literatura mallorquina posterior a la Renaixença insular a la màxima perfecció i en els quals s'inspiren els poetes d'aquesta Escola.
-Propensió al mite.
-Equilibri d'arrel clàssica,és a dir,rigor formal i extrem en la manera de fer poesia que duu cap a la pulcritud i el perfeccionisme.
-Harmonia dels clàssics:in media re(en la meitat està la veritat).
-Contenció dels sentiments vinculada al sacerdotisme.
-Llenguatge depurat i elevat.
-Paisatge mediterrani,com poder veure exemplificat a 'Lo pi de Formentor'.
-Consciència d'insularitat que es veu reflectida en una complaença envers l'aïllament.
-Influència d'autors europeus tals com Leconte de Lisle,Carducci,Victor Hugo i Leopardi.
Entre els autors de l'Escola Mallorquina destaquen:Miquel Costa i Llobera,Llorenç Riber i Campins,Miquel dels Sants Oliver,Miquel Ferrà i Juan,Emília Sureda,Joan Alcover Maspons...
2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.
Miquel Costa i Llobera:va nèixer a Pollença,Mallorca, el 10 de març de l'any 1854, i va morir a la Ciutat de Mallorca,Palma,el 16 d'octubre de l'any 1922.Fou un poeta mallorquí.Fill d'una família de propietaris rurals.Orfe de mare als 11 anys,va créixer molt influït per un oncle seu,metge de Pollença,que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics.Estudià el batxillerat a l'institut de Ciutat de Mallorca,on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza.Cursà estudis de dret a Barcelona,on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch a Madrid.Viatjà a París i conreà,en aquesta primera etapa,poesia romàntica,que quedarà concretada en volum Poesies(1885) i en el seu poema més conegut,Lo pi de Formentor (1875).Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics,especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.
Joan Alcover i Maspons:va nèixer a la Ciutat de Mallorca el 3 de maig de 1854 i va morir el 25 de febrer del 1926.Fou un poeta,assagista i polític balear.Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera,Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.
La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.
El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes. Des de 1916 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és potser La Balanguera, amb música d'Amadeu Vives i que ha esdevingut himne oficial de Mallorca, interpretada i editada, entre altres, per Maria del Mar Bonet, Els Ocults, Ximbomba Atòmica, Chenoa, etc.
Poemes:
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.
Joan Alcover i Maspons
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
Miquel Costa i Llobera
No hay comentarios:
Publicar un comentario