Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.
1. Han caçat una llebre / Han casat la Maria.
2. Una peça d’or / Això pesa molt.
3. Això és de zinc / Això és un cinc.
4. Una noia rosseta / Una roseta vermella.
5. La caça major / La casa gran.
6. Una zona verda / Això sona molt bé.
Mots que tenen essa sonora
casat /pesa / zinc
roseta / casa / zona
lletres: ( s)(z)
Mots que tenen essa sorda
peça/ caçat/ cinc
rosseta/ caça / sona
lletres: (s)(ss)(c)(ç)
2. Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.
1. Les oques de la granja / Les soques dels arbres.
2. Els sabres del general / Els arbres del parc.
3. Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4. Els sobres de carta / Els obrers de la construcció.
5. Els savis del país / Els avis del poble.
3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent
Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,
Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.
so
|
situació
|
lletres
|
sonor
|
entre vocals
|
( s)
|
sonor
|
en un altre lloc
|
( z)
|
sord
|
entre vocals
|
( ç ) (ss ) ( c )
|
sord
|
en un altre lloc
|
( ç ) ( s )
|
4. Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.
1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:
colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar, alzina, Teresa, imposar
2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:
“nas”: nassos; “tros”: trossejar; “mes”: mesos; “pis”: pisos; “raça”: raçes; “capaces”: capaç; “arrossos”: arròs; “ros”: rossos; “rus”: russa; “feliç”: feliçitat; “ja traço”: tu traçes; “força”: forçes, forçut.
5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:
1. La mestressa de la casa no hi era, en aquells moments.
2. Se sentia una forta xiscladissa al pati de l’escola.
3. Aquella gent tenia molta enyorança del seu país.
4. S’ha tallat l’emisió per problemes de subministrament elèctric.
5. Hi havia la temença que els militars fessin un cop d’estat.
6. En aquell país no hi havia lliberta d’expressió.
7. L’alcaldesa va fer tancar els bingos il·legals de la ciutat.
8. Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festassa.
6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.
1.enyorances -enyorança; pedrís -predrisses;
2.corredisses -corredissa; senyoràs -senyora;
3.pallussos -pallúç; trencadís -trencadissos;
4.prometença -prometençes; esperances -esperança;
7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:
prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple: im-press-or: impressor.
1. Amb l’infix –press-
expressió:expressió,expressador,impressió.
2. Amb l’infix –gress-
agressor;agressió;progressos;progressió.
3. Amb l’infix –miss-
emissora;emissió;dimissió;admissió.
8. D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.
1. Ja has posat benzina al cotxe?
2. Et presento la Teresa, la promesa d’en Josep.
3. Cal realitzar una exploració a fons de tota la zona.
4. El zoolèg ha estat condecorat pel president.
5. S’ha de col·locar el suro a la paret fins el sòcol.
6. Quan començes a treballar? –Començo avui mateix.
7. El pisos són cada cop més cars.
8. Passa’m dos terrossos de sucre.
9. L’agressor fugí corrents després de fer una gran trencadissa.
10. Tenim l’esperança que aquestes conductes asocials disminueixin.
11. Avui participarà en el programa d’aquesta emiora una metgessa.
12. Va haver d’omplir molta paperassa per demanar la beca.
9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.
1. Per Nadal hi ha moltes zones de trànsit restringit.
2. S’ha enfonsat un transatlàntic al Pacífic.
Normes d’ortografia
| Ortografia de la essa sonora |
| -s- entre vocals | -s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa… | Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu |
| Derivats de dins, fons i trans | -dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit |
| z- a principi de paraula | z-: zebra, zero, zona, zoo… |
| -z- darrere consonant | Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill… |
| Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals. | -z-: amazona, trapezi, ozó, topazi… |
| Ortografia de la essa sonora |
| A principi de paraula: s, c | s-: sabata, seient, síndria, sucre… | Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança… |
| c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera… |
| Entre vocals: ss, c, ç | -ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa… |
| -c-: àcid, facècia, places, recinte… |
| –ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça… |
| A final de paraula: s, ç | -s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís… |
| -ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç… |
.jpg)
.jpg)
