Dona d'aigua

Dona d'aigua

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

Son éssers de la mitologia catalana,figures femenines que habiten en indrets com estanys,torrents,salts d'aigua,fonts boscanes,gorgs,deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra,on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

En tots els llocs on hi ha llegendes de les dones d'aigua són comunament éssers femenins,rodejades de misteri,que vesteixen túniques i que les renten a la nit,que es pentinen els seus llargs cabells,que són de bellesa notòria,que poden conviure amb un home quan se n'enamoren i l'afavoreixen amb riqueses fins que l'home trenca el secret fent públic que la seva parella és una dona d'aigua,moment en que deixa de ser ric,perd la seva campanya i veu la seva vida convertida en una calamitat.De manera similar agraeixen favors d'altri amb regals secrets que pot convertir-se en or o en carbó segons si es manté el secret sobre la dona d'aigua que li ha regalat.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Al Montnegre, Sant Iscle de Vallalta és, sens dubte, el poble on la creença en encantades era més arrelada. Prop de ca l’Oller hi ha el gorg de les Dones d’Aigua i, de fet, aquesta masia és més coneguda per la gent de la comarca com Dones d’Aigua que pel seu propi nom. La llegenda més popular d’allà és la que vaig recollir de Rosa Buhils:

Ho havia sentit explicar a un home que venia a casa i vivia tot sol, l’Agustí, i sempre ens explicava cuentos i coses aixís, i vivia a can Bernat. Molts vespres venia a passar la vetlla, que abans això es feia molt, a passar les vetlles a casa dels veïns.

Una dona de Dones D’Aigua estava prenyada i van anar a buscar la comadrona de can Caselles de Sant Iscle, que es deia Balbina i era la tataràvia dels que hi han ara. Jo l’havia conseguida molt, molt gran. Van nar a buscar aquesta comadrona i con va haver nascut la criatura li van dir què li devien i la dona va dir que res. Li va posar un grapat d’algo a la falda i li va dir:

–No t’ho miris fins que siguis a casa teva, no t’ho miris, eh.

I quan arriba més a dalt de sota can Parera, a la dona li picava la curiositat:

–Mal llamp! És segó! — i a terra.

Con arriba a casa seva es mira el davantal i tot el davantal, les miques que havien quedat era or. Va tornar corrents allà on havia llençat allò i hi havien dos porcs que s’ho havien menjat.

Això mateix li va passar a la mestressa de can Lluent, a la vall d’Hostoles, només que aquesta li havia fet de dida a la criatura de la dona d’aigua; una mossa va rebre la mateixa paga per haver fet la bugada a les aloges de les Estunes (Pla de l’Estany) i, si fa no fa, un fet similar li va passar a la porquerola de can Prat, al Montseny, amb les dones d’aigua del Gorg Negre de Gualba.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

1ª estrofa:Es pentinava els cabells per la nit cantant dins una cova.

2ª estrofa:Va sortir de la cova per contemplar la lluna i el cel per la nit.

3ª estrofa:Era una dona d'aigua,era molt bella,si la miraves et tornaves de pedra.

4ª estrofa:Ella vivia a l'aigua en les fonts ufanes.

5ª estrofa:La seva bellesa era increïble.

6ª estrofa:Les pedres que hi ha devora els estanys,llacs o salts d'aigua són les persones que quan les varen veure es tornaren pedra.

4. Per què eren perilloses?

Eren perilloses perquè si les miraves et podies tornar pedra.

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Les pedres que estan vora els llacs són les persones que varen mirar a les dones d'aigua i es varen tornar pedra.